viernes, 23 de marzo de 2007
Reflexiones de última hora
Miro a la sociedad y me río porque quieren redimirse pero ya es demasiado tarde. Arañar al compañero mientras caes por un barranco es tan útil como agarrarte a una rama rota malgastando el último aliento. Caes igual te esfuerces en el sentido en que te esfuerces. Y duele igual porque fuíste tú quien quiso caminar por el cielo y adelantó el paso sobre la nada.

Fuíste tú, es tu culpa, y arañas a tu compañero mientras caéis por un barranco. No te excuses, al fin y al cabo, él intentó tocar una nube y te siguió.

Creímos que la única posiblidad de sobrevivir era concentrarse pero hubo alguien que no se duchaba y creó moda. Y nos dividió.

Hoy en día no hay vuelta trás porque estar limpio no está bien visto. La belleza reside en la destrucción y en las ideas roídas.

La putrefacción atrae más que la sencillez y quizás te quede más claro si te cuento que sólo eres un cacho de carne relleno de sangre.

Por mi parte he aceptado el pedazo de culpa que me corresponde y observo sin muchos motivos.

Quizá aún tengo la esperanza de que civilizaciones venideran prefieran limpiar sus botas con un trapo que con la cara de cualquier desgraciado.

Quizá.

Etiquetas:

 
posted by Enhea at 10:56 | Permalink |


2 Comments:


  • At 23 de marzo de 2007, 20:47, Anonymous Anónimo

    Nyaaa jelooss!1

    Jojojojo tengo el honor de desvirgar tu blogo [*Ran pone cara perv*] *¬*~~~ Aysh como ara se me adelante alguien, rodarán cabezas y otras zingus q mjor n dejcribir...¬¬UU....coff..cooff..enfin xDU

    Tia q q ajco la gente si no se ducha....UU --> ella saca el sentido que quiere al texto, no le intentes bujcar explicacion logica...UU
    Aysh xD m mola cmo redactas o.o! vaya critica acabas de meter a la sociedad-chusma que hay xD! genial *u*! xD

    Y nah, q con mucho gusto [¬///¬ jujuju --> perver x1000] acabo d desvirgar tu blogo! (h)

    sukoos -3-!!

     

  • At 23 de marzo de 2007, 22:46, Anonymous Anónimo

    NO s'hi val. Si no hagues hagut d'agafar el tren jo hauria estat la primera... Però, és igual, l'important no és la primera paraula que dius, ni la última, el que realment importa és no convertir-les en silenci i, més endavant, en oblit.

    Senzillesa? En el fons potser és aquest el motiu que ens porta a esgarrapar a aquell que cau amb tu; potser si no fossim tan senzills, intentariem protegir a l'altre en un intent per protegir-lo. I és que tot humà neix de la mateixa llavors, l'egoisme. Però, per sort, de tan en tan hi ha algú que aconsegueix tocar el núvol, i donar la mà al company, ja sigui per no sentir-se sol o pq té la necessitat de compartir les meravelloses sensacions que l'invaeixen després de contemplar el cel. Tots som egoistes i senzills, la complicació està en aconseguir mantenir-se allà dalt...

    Ais... les teves paraules m'inspiren, la llàstima és q tot són paranoies. I, com et deia, vull deixar constància dels teus moments d'inspiració:
    Després d'escollir un seient adequat, inspires profundament i t'acomodes. Deixes la bossa a un costat amb l'abric a sobre. De seguida encetes una conversa i regales un gran somriure. Però, de sobte pares en sec. recolses l'espatlla al seient i treu la petita llibreta negra, ara acompanyada d'un curiós boligraf negre petit. I, quan sembla que et disposes a començar a escriure alguna cosa, intentes engegar inutilment el llum i et deixes perdre en el panorama de la finestra. És qüestió de segons que et poses a pintar el full de paraules. Amb molta cura i sense desconcentrar-te apartes els llargs cabells de la cara i rellegeixes les últimes linies per no perdre el fil. Finalment, avui he descobert què és el que amaguen els fulls de la teva llibreta negra. Ara espero amb delit que torni a arribar aquell moment per poder llegir més esfoços de realitat nereniana.

    Un somriure!!!

     
Publicar un comentario ~ back home